La cirurgia d’augment de pit és una de les més demanades pel sector femení. S’han de tenir en compte diversos factors abans de sotmetre’s a un augment de pit, d’una banda la tècnica més adequada per a cada persona i de l’altra si s’ha de fer l’augment mitjançant pròtesis mamària de silicona o bé amb el mateix greix de la pacient. Abans de fer la cirurgia, tenim en compte les preferències de la pacient davant l’augment de pit i, després de valorar les seves necessitats, es determina el tipus de tècnica que cal fer.
L’augment de pit amb greix autòleg
En el cas que la pacient presenti un excés de greix en alguna part del cos que li resulta molesta estèticament i desitgi un augment de mama no gaire gran és a dir, augmentar una talla en una sola sessió, serà una excel·lent candidata per realitzar una liposucció de la zona on es localitza l’excés de greix per reinjectar-la a la zona de la mama.
Perquè la major part greix que s’injecta a la mama quedi fixada, el cirurgià plàstic ha de ser molt curós en el tractament i processament d’aquest greix. La liposucció s’ha de fer amb ultrasons per separar millor les cèl·lules i, així, en reinjectar el greix al pit arribi millor el nutrient a aquesta zona receptora, aconseguint que la gran majoria d’aquestes cèl·lules viva. A més, també és molt important la manera com es col·loca el greix a la mama, tractant d’injectar petites línies de greix des del pla profund del múscul pectoral fins al pla subcutani de la mama. D’aquesta manera, l’augment de mama és efectiu ja que es redueix substancialment la reabsorció del greix, situant-se al voltant del 20%. El resultat és un canvi evident i molt natural, aconseguint un augment de pit d’una talla que mai no donarà cap mena de complicació.
L’augment de pit amb pròtesis mamàries
S’haurà de recórrer a un augment de pit amb pròtesis en els casos de dones que desitgen un resultat exuberant i en persones molt primes, amb molt poc pit i que no tenen cap mena de greix al cos. Per col·locar les pròtesis mamàries, la via d’abordatge axil·lar generalment dóna més problemes així que les vies més segures són l’areolar i la submamària.
Per col·locar les pròtesis mamàries, les vies d’abordatge més segures són l’areolar i la submamària, mentre que la via axil·lar generalment dóna més problemes ja que, si bé és més ràpida de fer, resulta complicat visualitzar com queda col·locada la pròtesi. La col·locació de la pròtesi mamària via axil·lar produeix problemes d’asimetries, de desplaçament de la pròtesi… En casos de persones molt musculoses, és complicat que el múscul cedeixi pel que existeix el risc que la pròtesi quedi col·locada a la part de dalt i, per contra, els casos en què hi ha laxitud muscular, amb el temps la pròtesi llisca cap avall. A més, l’abordatge via axil·lar té un percentatge de complicacions més elevat i, encara que sembli que sigui menys traumàtic perquè les mames no tenen cap cicatriu, de manera interna és molt més traumàtic i la recuperació és més lenta.
La via areolar i la via submamària són les millors vies d’abordatge per col·locar la pròtesi mamària ja que el cirurgià plàstic té visibilitat directa de l’espai, podent fer una butxaca exacta del lloc on col·locar la pròtesi. Depenent de l’anatomia de la persona s’escull quina és la millor d’aquestes dues vies d’abordatge i, en casos d’arèola molt petita, la via d’abordatge submamària serà l’única opció.
Pel que fa a la seva forma, les pròtesis mamàries poden ser rodones o anatòmiques amb forma de llàgrima i, dins de cada tipus, hi ha diferents variants com pot ser la seva projecció. Les pròtesis mamàries que donen millors resultats són les microtexturades de gel cohesiu de silicona ja que són les més segures per ser les que tenen menys risc de contractura i, per tant, menys índex de trencament. Cal tenir en compte que si la persona té una arèola petita és impossible utilitzar pròtesis mamàries anatòmiques.
Pel que fa a la posició de la pròtesi mamària, la tècnica que aporta millors resultats és la denominada pla dual que significa que la pròtesi es col·loca sota el múscul pectoral més gran, que ocupa només dos terços de la pròtesi. Es realitza una dissecció al marge inferior del múscul perquè el terç inferior de la pròtesi no se situï sota aquest i, així, s’evita que el múscul llenci o deformi la pròtesi mamària quan la persona practica exercici. A més, com que el múscul cobreix la part superior de la pròtesi, el resultat és molt més natural.
Programa postoperatori d’augment de pit per prevenir la contractura de pròtesis
Per prevenir una possible contractura capsular de la pròtesi mamària, el programa postoperatori té un factor clau. Tot protocol que afavoreixi que la inflamació postoperatòria disminueixi més ràpidament redueix moltíssim el risc de contractura. Està comprovat que si el pacient té complicacions de sagnat excessiva, inflamacions, infeccions… augmenta moltíssim el risc de contractura. Un índex molt petit de pacients produeix contractura per causes genètiques ja que el seu cos reacciona així davant de la silicona.
La majoria de pacients que pateixen contractura de pròtesis mamària estan causades per complicacions després de l’operació. El nostre programa post-operatori específic després d’una cirurgia d’augment de pit està orientat a prevenir la contractura de pròtesis, ja que aquesta càpsula es comença a crear des del minut ui durant les dues primeres setmanes estarà totalment formada. Per aquest motiu, és vital que durant aquestes dues setmanes es tracti la pacient per desinflamar mitjançant massatge limfàtic, ultrasò extern i teràpia Vacuum.
A més, aquest postoperatori millora la cicatrització i afavoreix una ràpida recuperació perquè la pacient torni com més aviat millor a la seva vida quotidiana.
Després de seguir aquest protocol postoperatori específic d’augment de pit, és difícil que es produeixi una contractura de pròtesi però, en cas que sigui així, durant les revisions posteriors a la cirurgia es vigila l’estat de les pròtesis i s’observa com va evolucionant la càpsula produïda. En aquells casos en què es detecta que les mames endureixen, es reforcen les sessions d’ultrasons i teràpia Vacuum fins a aconseguir paralitzar l’evolució de la contractura.
El que sol passar en els casos lleus o incipients de retracció de pròtesi, és que la càpsula es retreu una mica, creant una asimetria respecte a l’altra mama ja que la pròtesi puja una mica cap amunt i queda una mica més alta. Amb el reforç de les sessions post-operatòries aconseguim aturar la contractura de la pròtesi mamària i es corregeix l’asimetria mitjançant una senzilla revisió amb anestèsia local on des del solc inferior de la mama, s’amplia l’espai que s’ha retret i queda solucionat.
Què passa si no tolero una pròtesi de silicona per a l’augment de pit?
Si la contractura segueix avançant i es converteix en severa, caldrà canviar la pròtesi, traient totalment la càpsula i col·locar una nova pròtesi amb membrana de poliuretà que és especialment útil en pacients que no toleren la silicona. Aquest tipus pròtesis mamàries de poliuretà queden molt bé i són una segona opció excel·lent per a aquestes persones però són menys naturals que les de silicona ja que són menys mòbils.
Una altra excel·lent alternativa per a aquelles persones que ja no volen seguir utilitzant les pròtesis perquè els donen problemes, és substituir-les mitjançant el farciment de greix (sempre que hi hagi greix sobrant en una altra part del seu cos). En un primer moment, en retirar la pròtesi mamària es pot realitzar un augment de pit discret per evitar que quedi una mama deformada i, un cop els teixits que envoltaven la pròtesi tornen a estar adherits, si el pacient ho desitja, es pot fer una segona intervenció per fer un altre farcit de greix autòleg i aconseguir un pit amb més volum.
Mastopèxia amb pròtesis
Per poder corregir i elevar unes mames caigudes mitjançant una mastopèxia i que el resultat sigui òptim, el més important és que el cirurgià plàstic calculi molt bé la quantitat de pell que ha cedit que cal eliminar, a més del greix acumulat que hi pugui haver el pol inferior de la mama. Un cop determinada la quantitat de pell a treure, s’escull la mida de pròtesi més adequada per emplenar la mama. A nivell intern, a la mastopèxia s’utilitza la mateixa tècnica que per a l’augment de pit, col·locant la pròtesi sota el múscul pectoral.
En una mastopèxia és bàsica la valoració del cirurgià. Aquest calcula i dibuixa la mama amb el pacient dempeus, sent bàsiques la seva intuïció i experiència per aconseguir un resultat excel·lent. Per determinar la quantitat de pell sobrant a eliminar, es tenen en compte les diferents mesures, la posició del mugró, el solc de la mama… Tot i que és important tenir en compte l’opinió de la pacient, el cirurgià mai no pot cometre l’error de fer cosa que no donarà un bon resultat, a tall d’exemple, si el cirurgià plàstic considera que cal una T invertida haurà de prevaler la seva opinió abans que la de la pacient ja que si no el resultat no quedarà bé.
Si la pacient té unes mames grans no caldrà la col·locació de pròtesis. La mastopèxia en aquest cas consistirà a treure pell i elevar aquestes mames i, en alguns casos, resultarà molt útil realitzar a més un lipofilling pectoral, col·locant greix extret d’una altra part del cos en aquesta zona per evitar que el pol superior de la mama quedi buit , obtenint un resultat amb l’efecte de mini-pròtesi.
Cal tenir en compte que una pròtesi de mama no aconsegueix per si mateixa una elevació del pit caigut, només passa en persones que la caiguda és molt lleu i no sobra pell.
Augment de pit pròtesis rodones o anatòmiques?
Pel que fa a la seva forma, hi ha dos grans tipus de pròtesis mamàries: rodones o anatòmiques. En la majoria dels casos el resultat de l’augment de pit és millor amb les pròtesis rodones, ja que la silicona d’una pròtesi anatòmica és molt més rígida per mantenir-ne la forma, per la qual cosa el seu tacte és més dur i menys natural.
Un altre risc afegit d’una pròtesi anatòmica és que, fins i tot transcorregut un temps de la intervenció d’augment de pit, es pot girar a la pròpia càpsula, generant una deformitat i provocant que els mugrons es posin melindros. Encara que la rotació sigui lleu, l’aspecte de la mama es veu estrany, per tant l’única solució en aquests casos és tornar a intervenir per treure la pròtesi anatòmica i substituir-la per una pròtesi rodona.
En el nostre cas utilitzem la pròtesi anatòmica només en els casos de reconstrucció post-mastectomia ja que la pacient no té mama i resulta molt adequada per donar-li volum i forma. També s’utilitzen les pròtesis anatòmiques en aquelles pacients amb deformitats del pit que tenen una restricció molt marcada de la pell al pol inferior de la mama que cal expandir més i una part superior molt sortida, encara que aquests són casos molt concrets.
Reconstrucció de pit després d’una mastectomia
Les dones que han patit una extirpació del pit per causes oncològiques generalment acudeixen al cirurgià plàstic una vegada realitzada la mastectomia i aquest decideix el tipus de reconstrucció que cal fer. De vegades la reconstrucció de mama es realitza de forma immediata: en el mateix moment en què el cirurgià oncòleg treu la mama a la pacient al quiròfan, es realitza una primera part en què el cirurgià plàstic col·loca un expansor buit que és com una pròtesi mamària que incorpora una vàlvula. A partir de les tres setmanes després de la intervenció, quan ja han cicatritzat els teixits, la pacient acudeix a la consulta del cirurgià plàstic cada dues setmanes per injectar sèrum a l’expansor i anar expandint els teixits.
El lipofilling amb greix és molt bona opció per emplenar la mama després d’una mastectomia, donant-li naturalitat. Se solen realitzar diverses sessions de lipofilling emplenat amb greix la zona on estaria la mama per després posar una pròtesi que quedarà coberta de greix per fora perquè de molta més naturalitat tant a la vista com al tacte. Una reconstrucció mamària requereix diverses intervencions i, quan ja està recuperada la mama, el darrer pas és la micropigmentació. En el nostre cas comencem a reconstruir el mugró mitjançant una cirurgia d’anestèsia local per aconseguir el volum del mugró amb la mateixa pell de la zona i, un cop cicatritza, realitzem la micro-pigmentació del mugró i l’arèola.
